Jonathan Larson

Llibret, música i lletres

Jonathan Larson - Llibret, música i lletres

Jonathan Larson va néixer el 4 de febrer de 1960 a White Plains, un barri residencial de classe mitjana a cinquanta quilòmetres al nord de Nova York, en una família jueva liberal. Els seus pares, Allan i Nanette Larson, tot i que no eren artistes, van inculcar l’art en els seus dos fills des de ben petits, i a l’institut Jonathan tocava la tuba, la trompeta, el piano, cantava al cor i actuava a les obres de teatre escolars. En aquesta època, Matthew O’Grady, el seu millor amic, va dir a Jonathan que era gai, fet que va representar un impacte en la relació, tot i que no un problema. Després de l’institut va rebre una beca per estudiar interpretació a la universitat Adelphi (Long Island), tot i que allà el mateix Stephen Sondheim, compositor que admirava, el va convèncer per focalitzar-se més en la composició de cançons.

 

Un cop graduat, va anar a viure a Nova York, en un apartament atrotinat de Greenwich Street. Durant nou anys i mig, Larson va fer de cambrer al Moondance Diner amb un sou que amb prou feines li permetia pagar el lloguer, però que alhora li proporcionava la tranquil·litat de poder compondre els seus projectes. Desenvolupant un estil propi, influenciat sobretot per Elton John, Billy Joel, el mateix Sondheim i el musical Jesucrist Superstar, Jonathan Larson va aconseguir estrenar algunes de les seves obres en teatres independents (Superbia; Tick, tick… BOOM!) i va compondre cançons per a programes de televisió.

 

A través de la productora Playwrights Horizons, la primavera del 1989 el dramaturg Billy Aronson es va posar en contacte amb Larson per proposar-li un projecte: actualitzar en forma de musical l’òpera de Puccini La Bohème. Tots dos van perfilar i desenvolupar Rent, però per diferències conceptuals (els protagonistes eren heroïnòmans i Aronson no acabava d’estar-hi d’acord) i per l’estrena de Tick, tick… BOOM!, van aparcar la idea. Quan van diagnosticar la sida al seu amic Matthew O’Grady, Jonathan va acompanyar-lo sovint al grup de suport Friends in Deeds i va participar-hi molt activament. Això el va inspirar a reprendre Rent tot sol el 1991, amb el permís d’Aronson, tractant el problema de la sida. La companyia sense ànim de lucre New York Theatre Workshop va donar suport al projecte i, després de molts càstings, canvis i presentacions, Rent tenia data per a la primera prèvia a l’Off-Broadway: el 25 de gener de 1996.

 

El 21 de gener Larson es va desmaiar mentre assajaven “What you own” i, després de diversos episodis semblants als quals els metges van donar poca importància, la nit del 24 al 25, després de l’últim assaig general, Larson va morir d’una dissecció aòrtica causada per una síndrome de Marfan que no li havia estat diagnosticada. El 25 es va cancel•lar la prèvia per fer un concert de comiat en què a mig acte els actors van decidir representar les escenes, i finalment Rent es va presentar per primer cop el 26 de gener de 1996.