EL MUSICAL

daniel anglès director rent el musical

El 26 de gener de 1996 es representava per primer cop el musical RENT a la ciutat de Nova York, dos dies després de la mort del seu autor: el jove i desconegut Jonathan Larson. L’espectacle es va convertir ràpidament en un fenomen que va canviar la història del gènere i va connectar amb una nova generació que s’identificava amb aquests personatges que lluiten per mantenir el seu entorn, amenaçat per la malaltia i la mort, que s’aferren a la vida, que desperten el seu costat més creatiu i, sobretot, que compten la seva vida en moments d’amor.

 

PREMIS:

4 TONYS, 6 DRAMA DESK AWARD i UN PULITZER

 

RENT sempre apareix quan el necessites. Jonathan Larson ho tenia molt clar: Broadway havia perdut la connexió amb el Nova York real. A principis dels 90, els musicals d’èxit eren Cats i Les Misérables. Imaginar dalt l’escenari d’un gran teatre a la gent que vivia en aquells moments a la ciutat, era gairebé impossible.

Per això, Larson es va obsessionar amb la idea d’explicar la vida dels seus amics i amigues, el que passava al seu entorn –i a ell mateix– transformant La Bohème de Puccini en un musical. Si la gent real ocupava l’escenari, la generació MTV –que no se sentia interpel·lada des dels teatres– ocuparia les platees.

L’any 1990, l’East Village de Nova York respirava com el bohemi barri llatí del París de 1830. Així, el paral·lelisme entre la tuberculosi i la sida era evident. Partir de la popular òpera era un gran encert però, una vegada més, la força no estava en la idea si no en com es materialitzava.

Una partitura apassionada que fusiona tots els estils que podies escoltar a la ràdio en aquell moment. Una estructura teatral tan elaborada que el mateix Sondheim, mentor artístic de Larson, l’hauria firmat. Conflictes tan radicalment contemporanis que esdevenen clàssics. Un tòpic literari tan incontestable com el carpe diem. I, sobretot, la passió i el cant a la vida dels seus protagonistes.

Amb aquests ingredients, l’any 1996 neix RENT. El seu creador, que estava disposat a donar-ho tot per l’espectacle, mor sobtadament la nit abans de la seva estrena. Aquest inesperat i desolador gir argumental va actuar d’amplificador. Fou llavors quan va començar el mite. Quan més se’l necessitava.

RENT va canviar Broadway per sempre. Ens va canviar a molts, per sempre.

Només tres anys després, l’espectacle arriba a Barcelona coproduït per Focus, en un dels seus habituals actes de valentia que mai em cansaré d’agrair. La ciutat es va enamorar dels seus personatges, va fer seu el lema “no hay más que hoy”, va crear una nova generació d’espectadors i es va situar en el mapa de les grans capitals del gènere.

L’any 1999, feia cinc anys que havia començat el meu viatge professional en aquest món. Després d’experiències molt intenses, em sentia buit i desorientat. Havia vist la funció a Broadway i estava convençut que un musical així no arribaria mai al nostre país. RENT em va confirmar que tot és possible, i posar-me en la pell de Mark Cohen em va omplir d’energia. Em va assenyalar un camí que no he deixat de seguir i em va permetre establir contacte per primera vegada amb els professionals de Nova York que tan admirava. Sens dubte, va aparèixer quan més el necessitava.

Ara, RENT es converteix en la primera producció pròpia del projecte ONYRIC Teatre Condal. A nosaltres ens dona tota la força i energia que ens cal per seguir construint aquest espai de trobada amb vosaltres. Estic convençut que l’aparició de RENT també és el que necessiteu. Per què… qui no necessita recordar que la vida s’ha de mesurar en amor i que cada dia és el dia més important de les nostres vides?

 

DANIEL ANGLÈS